dimecres, 2 de juny del 2010

Passar la ITV

Tot i que fa uns mesos que vaig passar la ITV avui m'he animat a explicar una mica els motius que van fer que no passés la ITV a la primera i com he solucionat aquests problemes. No vull discutir en cap cas si tenien raó o no, simplement explicar els problemes i les solucions que vaig aplicar.


1. No disposa de velocímetre. Aquest model no en portava d'origen, tot i que es podia adquirir com a extra. Ara per ara posar un d'original és extremadament car i les rèpliques que es troben no són gaire semblants a l'original. Quan vaig passar la ITV per primera vegada portava una tapeta al forat del velocímetre (l'original s'havia perdut i la que porta és una corresponent als
models italians, que no són exactament iguals però la tapeta encaixa força bé. A continuació mostro la tapeta:

La solució ha estat instal·lar un velocímetre de bicicleta:

És un d'aquests magnètics, que van amb un imant i un sensor. A la ITV no van verificar si funcionava però sí si tenia la instal·lació del cable i de l'imant. Vaig passar el cable pel forat del velocímetre i el vaig passar per la direcció fins la roda. A continuació mostro l'imant i el sensor instal·lat a la roda:



2. La cresta del parafangs és un element punxant i s'havia de treure. Solució, simplement treure-la.


3. El far del davant tenia una petita visera que era un altre element tallant que calia treure. Simplement l'he tret.


4. Els laterals de la xapa (on es posen els peus) estava sense protegir i era un altre element tallant. He comprat uns perfils al Servicio Estación i els he instal·lat (quan pinti la moto posaré els originals)


5. El seient no portava la cinta al mig. Es veu que és obligatòria perquè serveix per que s'agafi el passatger. Jo l'havia tret perquè estava vella, però per sort no l'havia llençat, així que li he tornat a posar i llestos.


6. La llum de fre s'encén molt poc. Recordem que aquest model no en portava i que ja he hagut de modificar una mica la instal·lació i posar-li un interruptor al fre del darrera. Amb tot això, amb els llums apagats la llum de fre s'encén molt bé, però amb els llums encesos no es nota la diferència. Parlant amb l'enginyer li vaig comentar que era tema de les bobines que no donaven prou corrent. Em va dir que intentés corregir-ho i que si no me la passaria igualment. La solució que vaig provar va ser de posar-li un llum de leds per la llum de fre, però el problema és que no vaig trobar de 6 volts. vaig provar amb una de 12 volts, però no funcionava.

Tinc pendent modificar de nou tot el pilot del darrera i fabricar unes llums de posició, fre i matrícula totes de leds, a 6 volts i amb regulador, a veure si així...

Un cop fetes totes les modificacions vaig tornar a la ITV i la vaig passar sense més problemes. Recordeu que teniu 15 dies per tornar-la a passar sense pagar i que a la segona vegada només us revisen els defectes detectats a la primera vegada.

Al final, el desitjat adhesiu per fi a la Vespa:

2 comentaris:

  1. Genials les explicacions, més clares impossible. Ja fa temps que segueixo el blog perque també estic trastejant amb una 125 N manillar de tub, que és gairebé igual. No sabia que feien treure la cresta del parafang! Endavant amb la restauració!

    ResponElimina
  2. Quina tocada d'ous, mira que fer-te treure la cresta del parafang, ni que fós una banya del toro de l'osborne. Coincideixo amb l'Adrià, i jo també en tinc una de semblant, de fet la mateixa però amb el motor antic, el que li diuen de "bocolo". Ara mateix estic restaurant una 160 gt però en tinc d'altres esperant. Sort i que la disfrutis!

    ResponElimina